Programa CERCLE de HUMANITATS 2018

Cercle de Humanitats

Febrer-Desembre2018 (en deu trobades)

Josep Olives Puig, animador

 

Les Humanitats son una manera d’aprofundir el pensament, i una forma d’alineació energètica. Tenen per base la saviesa ancestral comuna a totes les tradicions espirituals de la humanitat –escrites o no-escrites, civilitzades o “primitives”- i també les ciències i les arts. Floreixen principalment en èpoques de crisis, quan convé a la gent conjuminar els parers, superar les aparents dissidències en les formes, anant directament al grà essencial de lo humà. Senyalen en tot moment el veritable i universal sentit de la cultura: ens ajuden a dur-lo a terme… 

PROGRAMA

1. L’Ésser i el potencial humà

  • Antropologia: El descobriment de Si Mateix (Oracle de Delfos) SatChitAnanda. Intel·lecte i raó. Atenció Conscient. La Gràcia.
  • Essència i existència. Consciència i percepció. Forma/No-forma. Subjecte/objecte. Universal/individual. Despertar.
  • Identitat personal/Impersonal. CONEIX-TE A TU MATEIX. Llibertat: transcendència de l’ego. Mecànica quàntica.
  • Paideia: la formació d’adults. Lideratge conscient. L’edat adulta: Imatge i Semblança.” L’Esperit de la Vall mai no mor” (Lao Tse).

2. La Presència Conscient

  • Aioon: el Temps i la Eternitat. Mutable/Inmutable. La Consciència i els seus continguts.
  • Cronos: La ment psicològica condicionada: passat-present-futur. Lo Sagrat com a ruptura: Júpiter- Zeus i Saturn. Les Tres Hores.
  • Kairós: Ritmes i cicles. Yin/Yang. Inspir/Expir. Sístole/diàstole. Dia/Nit.
  • Espai-Temps. Wu-Txí /Tai-Txí. Onto-cosmologia.

3. Natura, cultura i educació

  • Natural/Sobrenatural. Generació i corrupció (Aristòtil). Palingenèsia: Renaixement.
  • Els Quatre Regnes. Simbolisme de l’Èter i els Quatre Elements.
  • El cos, punt de referència: TaiTxiKung. Renaixement (Alè, Chi, Pranâ,Esperit, Ruah-Elohim). Sentir el cos. Cos i cossos.
  • Natural/Artificial. Ecologia holística: camí de la Font de l’Aigua de la Vida. Els Cinc Agents de la Natura (Wu-hsing) i el Hsing-I.

4. Símbols, mites i ritus

  • Anamnesis: Art de la Memòria. Home-cosmos: el mite creacional.
  • La imatge, il·lusió i vehicle. Mundus Imaginalis. Lo” inconscient”.
  • El llenguatge analògic: ficció, rondallística, historia sagrada, èpica. Bes del Príncep a BlancaNeu Rosa Vermella.
  • L’alliberament: el mite heroic. L’aventura. Caverna i laberint.

5. Contemplació i acció

  • El No-fer, Wu-wei. L’error pragmatista (Marta i Maria).
  • Simbolisme polític: Autoritat i poder. Despotisme de l’ego: la Ciutat Captiva. Herodes-Faraó.
  • Oci i neg-oci: Ora et Labora (Benet de Núrssia)
  • El Cor, l’auriga (Pitàgoras). Krishna i Arjuna (Bhagavad Gitâ). La bona gestió de la vida activa. Paciència, gaubança i entussiasme. El lideratge conscient.

 6. Yoga com a relligament

  • Gnyana, Bhakti, Karma
  • Unitat esencial dels dharsanes o “punts de vista”doctrinals. El comparatisme. Reunir els fragments, la síntesi, activant la Complementació dels Oposats: ciència/art, religió/laïcisme, filosofia/ciències, festa-joc/treball.
  • Salut i “llarga vida”: la Gran Medicina. La Vida Eterna Ara.
  • Xamanisme, Art de l’Energia,

 7. La sociabilitat natural

  • El fonament: família, parella, llar. Els Ordres de l’Amor (les constel·lacions familiars)
  • La Polis: el vincle comunitari. Socio-política. Veinat, patria, nació, common-wealth, ekklesia-communio-sangha-umma-synagogé. L’Estat Natural de l’Home: Llibertat- Igualtat- Fraternitat.
  • Svadharma: talent i funció. Small is beautiful.
  • El Be Comú. Rectificació del pensament i redreçament social. Doctrina clàssica dels Beneficis (Sèneca). Les Tres Gràcies.

 8. Saviesa i mètode

  • Auto-indagació i pràctiques: dos aspectes dels Misteris.
  • Força interna i virtuts. Vincles directes (teologals) o indirectes (cardinals) amb l’Ésser. Pilar de Fortalesa. Pal·las Atena.
  • Ascesis, cavalleria, arts marcials. Virtut i plaer. La Utopia i el Somni d’Escipió.
  • La Veritat ens fa lliures. La llibertat com a capacitat innata. Models tradicionals de l’alliberament: la caverna platónica. Perseu. L’espasa de Manyjushri. Simbolisme de l’Èxode.

 9. Alquímia interna

  • Transmutació dels metalls en Or: cos-dolor y pulsió de mort.
  • La Forja d’Hefest (Vulcà). Prometeu al Càucas.
  • El mite d’Orfeu y la tradició òrfico-pitagòrico-platònica. Encarnar el Coneixement (La Consciència). Platonisme: Banquet i Simposi.
  • La ciència dels cicles y ritmes de l’Univers. Números, geometria, música i astronomia. Orient y Occident.

 10. Humanisme i humanitats

  • La Cultura, universal i plural. Simbolisme agrícola: fer-se gèrmen per a renéixer i créixer. Llaurar la terra i recollir-ne els fruits.
  • Civilització, tradició espiritual i religió. La transmissió de coneixements fonamentals. Progrés i decadència. Cicles i àrees de civilització.
  • El llegat d’Occident: el tronc i les branques (etapes i aspectes). La crisi com a oportunitat. La maduresa dels temps: dissolució i Renaixement.
  • Globalització de la consciència: la Filosofia Perenne i Universal del Gènere Humà (Tradició Primordial de la Humanitat).

 

* * *

Conferencia en Sant Cugat: Cosmología y simbolismo en el urbanismo clásico

Conferencia en Sant Cugat: Cosmología y simbolismo en el urbanismo clásico

El modelo fundacional de las ciudades arcaicas, en todos los pueblos civilizados (así como el de los campamentos y poblados entre los nómadas y selváticos), responde a un mismo esquema arquetípico que viene dado por la estructura del cosmos. Concretamente, por la relación entre Cielo y Tierra. Asi mismo, los ritos que acompañan la implantación territorial de las urbes y asentamientos humanos en general. Conocer ese tipo de simbolismo nos permite hablar del alma (individual, colectiva, universal) y profundizar en el conocimiento de uno mismo.

Compartiremos la especulación con ese tipo de materiales, en mi próxima conferencia, el jueves 12 de Mayo a las 20 h. en la sala del museo del claustro del monasterio de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), organizada por la Associació Astronòmica de Sant Cugat – Valld’oreig (www.astronomia.cat).

En mi libro La Ciudad Cautiva: ensayos de teoría sociopolítica fundamental; Madrid, Eds. Siruela 2006, he desarrollado este tema por escrito con cierta amplitud.

9788478449378

 

 

El arraigo en la Paz desactiva  la creencia en la guerra

El arraigo en la Paz desactiva la creencia en la guerra

Versos eumólpicos from Bernat Olives on Vimeo.

El mundo desde luego no está en guerra, tal como lo quieren algunos. Está ante la posibilidad de rectificar errores sobre la manera de comprender la vida, el ser humano, la naturaleza y las relaciones comunitarias. Errores que a lo largo de los últimos siglos nos han llevado al punto en que nos hallamos: una gran oportunidad para un cambio de consciencia.

Vuelvo a colgar en el blog el Himno Homérico a Ares, para que escuchando sus versos, deleitándonos en lo que nos dicen hoy todavía, podamos expandir la Bondad-y-Hermosura que nunca hemos dejado de ser…De la odiosa guerra, del “combate glacial” no podemos librarnos con más lucha y más guerra. Solamente, con el arraigo aquí-y-ahora en las “salutíferas leyes de la Paz”, siempre al alcance del corazón.

Ampliar la política: mi reciente propuesta en diari Ara

Ampliar la política: mi reciente propuesta en diari Ara

Ampliar la política

Josep Olives Puig (article publicat al diari Ara 30.03.15)

 

Per entendre el que està passant al món i a casa nostra, jo trobo insuficient la política tal com la tenim plantejada. Convé, al meu entendre una ampliació del seu marc de referència. Perque no només hi sont rellevants les qüestions “polítiques” que avui tenim com objecte d’opinió i debat en els mitjans i parlaments.

Hi ha tota una altra esfera de reflexió i acció “polítiques”, que és la persona humana mateixa. A simple vista podem constatar que aquest és un terreny a ordenar, que està políticament verge. La persona, el ciutadà, és avui lo que falta per posar en solfa i saber governar. És lo que està fallant en tots els problemes que se’ns plantejen.

Aquesta desatenció a la “política de la persona” contrasta amb l’extraordinària sofisticació dels mitjans d’organització, govern i gestió que hem sabut crear a les societats modernes democràtiques. D’això ja prou que en tenim i en sabem. Ho hem estat desenvolupant al llarg dels últims segles mitjançant l’enginyeria político-administrativa que comportava el procés revolucionari modern. Ho hem exportat a tots els paisos del món, organitzant més o menys el conjunt com una societat de nacions feta a imatge de nosaltres, i ho seguim exportant arreu amb la nostra gent experta. També hem inculcat aquest tipus de coneixement polític a la ampla classe mitja generada precisament amb aquest mateix procés d’enginyeria social. Això ha fet la cultura “política” avui generalitzada, i de tot això ja en sabem molt entre tots.

Però tota aquesta competència en matèria “política” sembla també que resulta insuficient, perque no genera a nivell local ni global la pau i l’harmonia que els ciutadans normalment desitjem com el primer resultat de la comprensió i l’acció política. Falla evidentment el factor humà, i això és un comentari habitual, que moltes vegades posa el punt final a aquest tipus de reflexions, tot acompanyant-lo d’una expressió beatament conformista. I és aquí on vé la meva proposta: la d’ampliar la teoria i la praxis polítiques al factor humà. Incloure’l a la reflexió i a la possibilitat de ser ordenat, de fer-li recuperar la pau i la satisfacció que necessita per a poder viure i no només sobreviure. Tot això l’enginyeria política del creixement econòmic no ho aporta. Ho podem ja reconèixer d’una vegada sense problema, nosaltres, gent del segle XXI, encetant el III mil·lenni, agobiats de tanta riquesa i tanta misèria conjuntades i mal repartides, afligits de tant progrés i retrocés a la vegada.

Cal doncs incloure la persona humana a l’àmbit de la reflexió política. I si som capaços d’acceptar sense escandalitzar-nos aquesta idea aparentment ingènua, veurem que efectivament la persona humana és un factor-clau a la política. És més, aprofundint la comprensió de la realitat de les coses, arribarem a poder reconèixer que la persona humana és el centre mateix de la política. I donarem la raó a Plató i als antics savis, quan afirmen que l’home és la primera i més bonica ciutat a ser ordenada i gaudida, model i arquetip de totes les altres que puguem construir.

Seguint aquesta reflexió, veiem llavors que l’ampliació de l’esfera política a la persona humana comporta inmediatament una altra ampliació que li és simètrica: l’ampliació del concepte de persona. Una ampliació, que la re-situa -que ens re-situa a cadascú de nosaltres- més enllà dels límits individualistes (abstractes) que la ideologia moderna ha conferit a la persona al llarg dels últims segles.

La persona, cadascú de nosaltres, som efectivament una petita “ciutat”, una petita “comunitat política”, una “micròpolis”. Perque dés que vam néixer estem interaccionant amb els altres, sense els quals ni tant sols existiriem. Els portem a dintre (a la ment i als genes), àdhuc quan ja no estàn entre nosaltres, o viuen lluny. Formen part constant de les nostres consideracions, dels anhels i les expectatives. En suma: no som res sense el proïsme. La persona humana és una realitat vivent, interactiva, simultàniament individual i col·lectiva. Només amb això ja intuim que l’amor, i no l’enginyeria social, s’anirà resituant al centre de la política. Vàlga’m Déu! Que ningú s’espanti! Ho afirmen Plató i els més savis.

Heus aquí doncs la doble ampliació de la política que aquí proposo: ampliar-ne l’àmbit a la persona humana. I ampliar la idea de nosaltres mateixos més enllà de l’individualisme i el consegüent egoisme. Per aquest camí hi ha molt a fer i a descobrir. És l’assignatura pendent dels nostres dies.

Ampliar la política

Ampliar la política

Con este título aparece hoy un artículo mío en el diario “Avui”, donde estaría bien colaborar en la línea anunciada por dicho título. El propósito es recordar que la política empieza en uno mismo, y que Uno Mismo es el lugar preferente de todos los planteamientos y soluciones. Entendiendo, claro está la diferencia entre uno mismo y Uno Mismo. Entre el ego y la Persona.

En La Ciudad Cautiva (Ed. Siruela 2006) he expuesto amplia y cultamente esa “ampliación de la política” con referencia al pensamiento clásico-tradicional de Oriente y Occidente. Ojalá sus ideas-energéticas lleguen al alma de un buen número de ciudadanos, para lo cual pedimos luz y amor al Espíritu y a los ángeles que nos guían.

En todo caso me parece creativo, original, vincular política y “crecimiento personal”. Porque hoy día parece que hay una exclusión recíproca entre esos dos polos de interés. O te interesa la política, o los temas  del alma individual y colectiva. Y sin embargo ambas polaridades van juntas, porque la ordenación de la vida en común, que es la política, no va sin tener en cuenta la economía del alma. Y viceversa, el crecimiento espiritual de todos nosotros repercute inmediatamente en el buen vivir común y en la calidad de las relaciones en todos los niveles del poder.

Hay mucho que decir. Principalmente recordar. Traduciendo antiguos conceptos a unas nuevas formas de decir. Propiciando meditación (alimentando a los rumiantes con buena hierba) y las acciones benevolentes que de ella surgen. Hermosa tarea! Hermoso mundo y hermoso tiempo que a voces la solicitan!

Arte de la Energía en la Feria de Terapias de la Seu d’Urgell

CIMG1299CIMG1297CIMG1298cartell80x180-color-v2-01Estas imágenes transmiten un aroma de lo que vivimos en la reciente feria “Consciència’t” celebrada por segundo año en la Seu d’Urgell.  Fue un éxito para todos, feriantes y visitantes, sanadores y sanados. Experimentamos la alegría de ver que no estamos solos en eso de apostar por el desarrollo del potencial humano, empezando por la sanación de las emociones y la apertura a elevar el nivel de conciencia. Sí!…en el secularizado templo de la orden de Santo Domingo de Guzmán! La sede de la Inquisición… esos tribunales donde el poder temporal manipuló a los clérigos para poder hacer de las suyas. No hay aquí espacio para explicar el intríngulis de esta fenomenología tan actual e interesante (eso lo explico en mi libro “La Ciudad Cautiva”), y tan mal entendida. Digamos que con toda la humildad que ello comporta, con ese tipo de acto en este lugar, estamos cancelando simbólicamente los errores de estos últimos siglos, CIMG1294CIMG1296curando las heridas abiertas por la ignorancia y el temor a la vida…El cuerpo, nuestro cuerpo, es el receptáculo del espíritu. Mediante el cuerpo nos conectamos con lo que está más allá, librándonos de la dictadura de la mente…si, de la mente sabionda de cada uno, y de la mente pretenciosa del estado moderno en proceso de putrefacción transformadora…Seguiremos colaborando con la variopinta concurrencia a esta feria, que siempre nos sorprende por la riqueza, la bondad y la originalidad de las iniciativas a la hora de favorecer el crecimiento personal entre nuestros contemporáneos. Gracias a todos: organizadores, participantes y visitantes!

RENACIMIENTO Y METAPOLÍTICA: Renacemos a nuestro Estado Natural

cor octubre ( 2 ) (Foto Daniel Sunyer: en el último encuentro, 16 Oct., del COR = Cercle Obert de Renaixedors-Montseny/Maresme en casa de Goretti a la falda del Montserrat)

Sin experimentar nuestro “segundo nacimiento” no podemos acceder a la verdadera política. Porque sin él no podemos gozar de felicidad junto a nuestros semejantes, ni ser con ellos creativos.

La auténtica comunidad está compuesta por los “dos veces nacidos”, y generalmente estamos fuera de ella sufriendo y luchando unos contra otros en la “ciudad cautiva”…eso que hoy llamamos “sociedad”. Nacer por segunda vez es algo que –si queremos- podemos realizar en vida. Es para eso que hemos venido a este mundo. Pero parece que primero los seres humanos hemos de agotar nuestras esperanzas de futuro en la desesperación: luchando y sufriendo por ese “mundo mejor” que nunca llega, dando crédito al “mundo peor” que consideramos “real”.

El Renacimiento se produce de modo natural haciendo como marcha atrás. Porque en gran parte se trata de recuperar la vivencia de cosas que antes por error hemos desechado: la Memoria, el Amor, a nuestros padres, los “órdenes familiares”, nuestra vulnerabilidad intrínseca (la parte doliente y “no-realizada”), la docta ignorancia (el No-Saber), el Corazón rendido a la Fuente del Agua de la Vida, etc.

El segundo nacimiento es el RETORNO A TU ESTADO NATURAL, y con él recuperas la condición de verdadero ciudadano. Porque vas descubriendo tu función: lo que tú puedes aportar; lo que de ti se espera: tu “proyecto de vida”. Y eso poco tiene que ver con tus trabajosos deseos-afanes, heredados, la mayoría de veces,  como programas proyectados por quienes en la tierra nos engendraron, de acuerdo a programaciones que ellos y sus ancestros a su vez sufrieron, a través de generaciones y generaciones, desde el tiempo inmemorial en que la separación se produjo.

El estado natural del ser humano se caracteriza por ser Nuevo. Vida Nueva. Nueva forma de respirar y ser. Nueva forma de estar en el mundo, donde los viejos programas y proyecciones ya no sirven. La Vida es siempre nueva, y sólo por error eso lo teníamos olvidado. Nacemos y morimos en pelotas. Eso también lo teníamos olvidado. Somos inocentes y poderosos porque cada uno de nosotros es el “Hijo Unigénito de Dios”. Desde ahí -pero solamente desde ahí- todos somos hermanos y podemos colaborar en la verdadera política.

(De todo eso hablaremos a partir del próximo jeves, 31 Octubre, en las Arenas de San Pedro – Ávila, dónde seréis muy bienvenidos. Hallaréis el programa del XI encuentro del Círculo de Estudios Espirituales Comparados en Díptico XI Encuentro pdf )