Ensenyaments de Sant Mique arcàngel: ego i cos-dolor

Text literari de Josep Olives Puig sobre l’aspecte intern de les Arts Marcials

(VERSIÓN CASTELLANA MÁS ABAJO)

-Estimat alumne que m’escoltes, estàs ara parant atenció, obrint el teu propi “canal de llum” i així s’obren també els “canals” de molta gent al voltant teu. El cos-dolor, i l’ego que l’alimenta son el gran obstacle. Per això és lo primer que cal netejar. El tchikung, que vosaltres anomeneu Art de l’Energia, és la gran ajuda. Comença sempre demanant “que l’Alè de Déu flueixi a través meu, per a poder jo seguir el meu camí diví, la meva missió de llum a la terra”. El chi de les arts marcials que heu rebut d’Orient, és l’Esperit de Déu, o Esperit Sant, tal com tu expliques molt bé a les teves classes. Ens cura, ens envaeix de gràcia i benaurança. Alimenta totes les cèl·lules del nostre cos i n’esborra totes les traces i programes de sofriment que al llarg dels segles hi ha gravat l’ego.

Correntment els éssers humans esteu errats sobre la vostra identitat. No sabeu qui sou de veritat, i avui menys que mai. Aquesta comfusió és l’ego : un intent de construir amb conceptes i records del passat una imatge de vosaltres mateixos en la que creieu automàticament, irreflexivament. Això que vulgarment anomeneu consciència de vosaltres mateixos és pura inconsciència. No sou aquest personatge construit, no sou aquesta “història personal” que us empresona en una sèrie d’esquemes i pautes que es repeteixen dia rera dia automàticament. La vostra identitat veritable és una altra cosa: sou llum, beatitud, consciència, amor.

-Qui éts que parles amb aquesta claretat?

-Jo sóc Miquel, el teu àngel, amb tu des de la infància, desde sempre. Mai t’he deixat. T’he acompanyat i recolzat en totes les batalles.

-Gràcies, Miquel. Tu ets qui transmets la força de Déu, la força interior. La sento en el ta’n tien, m’omple tota la panxa. Gràcies.

-Vetlleu, doncs, tal com diu l’Evangeli. Estigueu desperts. No apagueu mai la llum de la vostra Consciència atenta, perque l’ego, aquest enemic, ha establert desde temps antic el domini de tots els vostres territoris. L’exerceix automàticament, a través de la vostra distracció. El seu domini tirànic es produeix de manera automàtica, si vosaltres conscientment no hi poseu remei. Aquest remei és la Consciència, la llum de Déu que sempre us ve donada. És el vostre ésser. Sou aquesta llum/amor. Heu d’afirmar-la, identificant-vos-hi: “Jo sóc la Llum de Déu, jo sóc la Consciència-Amor que tot ho il·lumina”. En els moments de meditació, de canalització, d’oració, de silenci interior, la llum es fa Present i podem gaudir-ne la bellesa, l’escalf, la bondat. Però en sortir d’aquests estats beatífics heu de mantenir encesa encara la vostra llanterna. Vetllant conscients.

-L’estat de vigília és l’actitud típica dels guardians de la Ciutat Sagrada, oi Miquel?

-Si, heu d’estar a l’aguait de l’enemic, l’ego, que vol destorbar-ne la pau i la bona vida.

-Com ho fa?

-Amb astúcia, com una bèstia instintiva que vol subsistir en vosaltres a tota costa. És un paràsit que tots porteu, tal com be us ho explica Eckhart Tolle.

-És curiós que la seva astúcia es basi precisament en en tot un sistema estratègic centrat en el dolor…

-Si, perque a l’ego, el que més li agrada és patir, vibrar amb la densa frequència de les coses “inferiors”, alarmants, inquietants, terribles…Sembrant sempre dolor i patiment, buscant-lo per tots els racons de la vida cotidiana, aprofitant qualsevol fet, àdhuc els més banals per a suscitar-lo.

-Això ho veiem clarament en els egos col·lectius que son les actuals entitats i energúmens de l’anomenada « política » : els estats, les nacions, els partits, els líders. Sempre evocant dolors passats, greuges, ressentiments, reclamacions, projectant contrapartides, retrets, amenaces, reclamacions i tramant venjances. Sobre tot, sembrant alarma, confusió, problemes insolubles, crisi, paranoia i terror entre la població, per a mantenir-la atenallada i esclava en el sofriment. Ells col·lectivament instauren la “ciutat captiva”, en son el dèspota, el Leviathan, enganyats ells mateixos amb disfresses de democràcia, de justicia, de llibertat…

-Si, això, seguit a Sèneca ho has explicat tu molt bé al teu llibre: la Ciutat Captiva…

-Pero, en un mateix, tota aquesta dinàmica del cos de dolor no és tan òbvia. Cal una “vista més fina” –tal com diu Plató- per a reconèixer la “política” en la petita ciutat que som cada un de nosaltres.

-Jo sempre sóc al costat vostre. Sóc el vostre referent, la vostra ajuda, la vostra vigília, la vostra guàrdia atenta. Soc Mi-ka-el. El méu nom garanteix el triomf permanent de la Llum divina, de la Consciència: significa “quí com Déu?!” L’ego amb els seus programes de patiment no té res a fer quan teniu la llanterna encesa, quan la meva potència lluminosa la feu present. Us ajudaré sempre. Invoqueu el meu nom.

-Gràcies, Miquel. Recordo ara totes les teves imatges amb la llança o l’espasa dominant el maligne, posant-lo als teus peus, per a desfer el seu encanteri i fer que prevalgui la llum i la consciència de qui veritablement som, i dels grans amics potents i lluminosos que des del cel sempre ens ajudeu. Recordo la teva imatge en esgrafiat a la façana del temple de Sant Celoni, on téns l’adversari captat amb una xarxa, com si l’haguéssis caçat.

-Sí, és una visió molt encertada! Cada matí quan us lleveu, estimats aprenents, després de les vostres oracions, heu de fer com si sortíssiu de caçera, dient “avui és el meu dia per atrapar l’ego i desfer els seus paranys de dolor”.

-Vols dir que és una bona peça alimentícia.

-Exactament. Això ho explica bé el Tolle. És un procés alquímic. Caçant amb la vostra consciència els enganys de l’ego, le seves trampes de dolor, es transforma inmediatament en llum la seva força obscura.

Apreneu doncs a degustar aquest civet deliciós: l’ego, embolicat en el seu cos-dolor és menjar alquímic pel vostre creixement espiritual: verí que es transmuta en mel.

-Dura tota la vida aquesta lluita?

-No et preocupis, pas a pas, ara és el que toca. És l’obstacle que cal apartar per a que flueixi la llum en tot moment, i quedi lliure el trànsit per la Ciutat de Déu.

-Gràcies gran mestre, arcàngel, cabdill dels exèrcits celestes, impulsor màxim de les arts marcials, vull estar sempre amb tu.

-Ja ho estàs, no et preocupis, jo sóc en tu.

 

Josep Olives Puig

Cardedeu, 10.X.10

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s